Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor (Mallorca Oriental). Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França. L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca. Davant la resistència, continuà cap a l’interior: el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera. Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor. L’endemà s’escometeren: tot el matí el resultat fou incert, però passat migdia un grup de peons del rei de Catalunya-Aragó distingí el fulgent arnès de Jaume III. L’atacaren, el mataren i un d’ells li tallà el cap. Morí Pagà, germà bastard de Jaume, i molts d’altres, i el seu exèrcit romangué destrossat. Des d’aleshores l’indret és anomenat camp de sa Batalla.