i Lluís IV de França | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís IV de França

SinònimLluís III d’Aquitània, Sobrenom amb el qual era conegutel d’Ultramar
SinònimLluís III d’Aquitània, Sobrenom amb el qual era conegutel d’Ultramar
història hist
Rei de França i d’Aquitània (936 — 954).
?, 921 — Reims, 954

Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva. En ésser destronat el seu pare (923), residí a Anglaterra, fins el 936. A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon (936). Es casà amb Gerberga de Saxònia. El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge. A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia. En morir aquest, volgué apoderar-se del ducat, però fou derrotat i fet presoner. Després estigué en poder d’Hug el Gran; però, en recobrar la llibertat, abans del 946, continuà lluitant contra aquest, fins el 950, i actuà a Alvèrnia, insurgida contra el seu comte, Guillem Cap d’Estopa (951). El seu accés al tron, amb el restabliment de la legitimitat carolíngia, donà lloc a refer uns certs lligams amb la major part dels comtats catalans i, especialment, amb els monestirs (Guifré II de Besalú devia prestar homenatge el 952, i Hildesind de Sant Pere de Rodes obtingué del rei el darrer dels seus preceptes per a Catalunya, el 953). El succeí el seu fill Lotari.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...