Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella. El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc. La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política. El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa. El reforçament del poder reial es basà en la repressió de les aspiracions de la noblesa i, sobretot, en una política de sanejament en tots els aspectes de l’administració i la justícia. En les relacions exteriors donà prioritat al manteniment d’una concòrdia entre els prínceps cristians, i signà tractats, interpretats sovint com a mostra de debilitat —tractat de París (1259), amb Anglaterra, tractat de Corbeil (1258), amb Jaume I de Catalunya-Aragó—. Organitzà la setena croada i hi participà, i el 1270 morí de la pesta a Tunis, quan es preparava per iniciar la vuitena. Fou canonitzat el 1297. Festa: 25 d’agost.