Lluís XII de França

Lluís II d’Orleans
(Blois, 27 de juny de 1462 — París, 1 de gener de 1515)

Il·luminació de Lluís XII de França, extret del manuscrit Viatge a Gènova (aprox. 1500), de Jean Marot

Jebulon / Wikimedia Commons / CC0

Rei de França (1498-1515), duc d’Orleans (Lluís II) (1465-98), fill i hereu del duc Carles I.

Es casà amb Joana de França, filla de Lluís XI. Durant la minoritat de Carles VIII fou un dels caps de l’oposició nobiliària. Empresonat el 1488 i alliberat el 1491 pel rei, lluità al costat seu en l’expedició a Itàlia (1494-95) i n'aconseguí la successió (1498).

El seu regnat representà el reforçament de la monarquia autoritària segons el model renaixentista; així, neutralitzà les ambicions de la noblesa per la seva atracció cap a un tipus de vida cortesana i afalagadora. Reformà l’administració, però inicià el costum de modificar els imposts sense consultar cap organisme representatiu. Les seves ambicions sobre Itàlia comprometeren greument les finances. Del 1499 al 1501 ocupà Gènova, el Milanesat i, aliat amb Ferran II de Catalunya-Aragó, el regne de Nàpols, d’on fou expulsat el 1504. Organitzà la lliga de Cambrai (1508), contra Venècia, però el 1511 la Santa Lliga l’obligà a abandonar Itàlia i a restar a la defensiva.