i Lluís XV de França | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís XV de França

Sobrenom amb el qual era conegutel Ben Amat
Lluís XV en un retrat realitzat per Jean-Baptiste van Loo
© Heritage Malta
història hist
Rei de França (1715-74).
Versalles, 16 de febrer de 1710 — Versalles, 10 de maig de 1774

Besnet de Lluís XIV. Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia. Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans. Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut. Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia (1733-38), a favor del sogre del rei, i d’una desgraciada escomesa (1740) contra Prússia. En morir Fleury, el rei volgué governar personalment, però en realitat només controlà la gestió dels ministres i vetllà per la integritat del poder absolut de la monarquia. Desinteressat dels afers públics, fou un rei influïble, disputat per la cort i el partit aglutinat entorn de la reina i el delfí. Gràcies a la bona gestió administrativa i fiscal de ministres eficients, com Orry, a l’alça de preus i al comerç colonial, aquest fou un període de prosperitat, compromesa per les despeses que imposaren la guerra de Successió d'Àustria (1740-48) i la dels Set Anys (1756-63). Els darrers anys del regnat s’escolaren enmig de conflictes polítics (oposició dels parlaments a l’absolutisme reial) i religiosos (jansenisme, gal·licanisme).

Col·laboració: 
RVP
Llegir més...