Tipògraf, estudià música i cant, fou també empresari teatral i féu actuacions com a acròbata i gimnasta. S'adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona.
Fou, a més, secretari de l'Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73. Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l'AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica de Barcelona (1879), fou, juntament amb Rafael Farga i Pellicer, un dels principals promotors de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881), i hi figurà en la comissió federal fins el 1883.
Anarcocol·lectivista, defensà un sindicalisme influït per l’anarquisme, però allunyat de l’anarquisme insurreccionalista i de les tesis de la propaganda pel fet. S'enfrontà, especialment, amb els nuclis anarcocomunistes andalusos i no volgué comprometre la FTRE en els afers de La Mano Negra, que condemnà. Fundà i dirigí La Teula (1880), que aviat es transformà en La Tramontana (1887-95), setmanari anarquista escrit en català que adoptà un caire satíric i molt anticlerical, i que assolí una difusió considerable; hi utilitzà el pseudònim de Lo Dimoni Gros.
Participà amb diferents treballs en el primer i en el segon certàmens socialistes de Reus (1885 i 1889). Publicà alguns fullets: Estudios filosófico-sociales (1882), La revolució: poema en tres cants (1886), El ariete socialista internacional (1887), Qüestions socials (1891), Los partits socialistes espanyols (1892), etc.
La seva influència directa en el moviment obrer català acabà el 1893, després d’ésser empresonat, malgrat que condemnés l’onada d’atemptats terroristes d’aquell any a Barcelona. Havia col·laborat a La Asociación (1883-89) i a El productor (1887-93). Els darrers anys, dedicat a la premsa esportiva, fundà Barcelona Sport (1897) i dirigí Los Deportes.