Professor de filosofia i psicologia, des del 1969 treballa a la Universitat de Vincennes. Des del 1964 intervingué activament en la creació de diversos grups de treball, entre els quals el Groupe d’Éducation Thérapeutique. Les seves línies de treball se centren primordialment en la inadaptació infantil, el fracàs escolar, la pedagogia institucional, la sexologia juvenil, etc. Entre les seves publicacions cal fer esment de La pédagogie institutionnelle (1965), L’intélligence et ses formes (1973), L’animation non directive des groupes (1974), Lire (1973), Pour ou contre l’autorité (1973) i Priorité de l’éducation (1973), entre d’altres.