i John Locke | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

John Locke

filosofia filos, història hist i ciències polítiques polít
Filòsof i polític teòric anglès.
Wrington, Somerset, 29 d’agost de 1632 — Oates, Essex, 28 d’octubre de 1704

Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina (1674). Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill. Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili. Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal (1689). En aquesta època publicà les seves obres fonamentals: Epistola de Tolerantia (‘Carta sobre la tolerància’, 1689), Two Treatises on Civil Government (‘Dos tractats del govern civil’, 1690) i Essay concerning Human Understanding (‘Assaig sobre l’enteniment humà’, 1690). El seu pensament polític s’esforça a justificar la revolució del 1688, de la qual esdevingué l’apòstol principal. Rebutjà la teoria del dret diví i defensà que la sobirania resideix en la comunitat, i no pas en el rei. La societat, fonamentada en la igualtat de la natura entre els homes, arrela en el consentiment general. Fou també partidari de la propietat privada sense limitacions. Com a filòsof, Locke és un típic representant del pensament experimental: rebutjà les idees innates de Descartes i defensà que totes les idees provenen únicament de la sensació i de la reflexió. La influència de Locke ha estat molt destacada, per tal com ha condicionat tot l’empirisme posterior. Preocupat pels problemes de l’educació, escriví un tractat de pedagogia, Some Thoughts concerning Education (‘Alguns pensaments sobre educació’, 1693).

Col·laboració: 
JBer
Llegir més...