Professor a la Universitat de Lund (1913). Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona. És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae (1911) i pels dos volums de Syntactica (1928-1933). La seva obra pòstuma Late Latin (1959), sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental.