Miquel López

Miguel López
(Villarroya de la Sierra, Aragó, 1 de març de 1669 — Saragossa, 7 de juny de 1723)

Compositor i organista.

Vida i obra

Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’Escolania des del 1678 o el 1679 fins al 1684. Sembla que fou deixeble de Joan Cererols i de Joan Garcia. Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid (1686-96). Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid (1705-15). El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís.

La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la consolidació del Barroc a Catalunya. Comprèn peces per a orgue i obres vocals, amb acompanyament d’instruments a voltes concertants, o sense, misses, vespres, motets, salms, lamentacions, magníficats, antífones marianes, completes, villancicos i cantates. En aquestes obres mostra un compromís orientat vers l’equilibri entre la novetat forana i la pròpia capacitat d’evolució. Miquel López figura entre els defensors de Francesc Valls ―i per tant, de la modernitat― en la polèmica suscitada per la Missa Scala Aretina.

Una part important de la seva obra s’ha perdut, entre la qual destacava el tractat en tres volums Exagoge ad musicem. Una altra part es publicà en la col·lecció “Mestres de l’Escolania de Montserrat” (D. Pujol, 1934 i 1970). És l’autor d’una història inèdita de Montserrat, escrita el 1713 en llatí.

Bibliografia

  • López, Miquel; Segarra i Malla, Ireneu; Estrada i Gamissans, Gregori: Obres completes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1970-1978.