Ministre d’hisenda del 1823 al 1832, durant la crisi econòmica produïda per la pèrdua de les colònies d’Amèrica. Com els seus predecessors, intentà d’eixugar el deute públic amb reformes tributàries. Afavorí el procés d’industrialització a Catalunya i el proteccionisme, raons per les quals fou ajudat per homes de negocis i institucions (com la Comissió de Fàbriques) catalans.