Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960. Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees. Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València. Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel.
Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia (1962) i el repertori bibliogràfic Índice Médico Español (1965). D’entre les seves obres cal destacar: Antología de la Escuela Anatómica Valenciana del siglo XVI (1962), Panorama histórico de la ciencia moderna (1963), en col·laboració amb Pedro Laín Entralgo, El Atlas Anatómico de Crisóstomo Martínez (1964), Medicina, Historia, Sociedad, antología de clásicos médicos (1969), La introducción de la ciencia moderna en España (1969), El análisis estadístico y sociométrico de la literatura científica (1972), The Historical Origins of the Concept of Neurosis (1976), Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y XVII (1979) i Diccionario biográfico de la ciencia moderna en España (1982).
Fundador i primer director de l’Institut d’Estudis Documentals i Històrics sobre la Ciència (1985, posteriorment Institut d’Història de la Medecina i de la Ciència López PiñeroI) i cofundador de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, que també presidí, fou membre de nombroses institucions acadèmiques, entre d’altres, l’Acadèmia de Medicina de Valencia i la International Academy of the History of Medicine (de la qual fou Secretari General).
Rebé nombroses distincions, entre les quals destaquen la Gran Cruz de Sanidad, la placa d’Alfonso X el Sabio, el premi Alberto Sols d’investigació mèdica i la Medalla d’Or del Col·legi de Metges de València.