i Miquel López i Crespi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Miquel López i Crespi

Literatura
Miquel López i Crespí
©
literatura lit
Narrador.
Sa Pobla, Mallorca, 30 de desembre de 1946

Resident durant molts anys a Palma, ha col·laborat en les pàgines literàries de “Diario de Mallorca” i “Última hora”. Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres. Ha conreat el teatre ( Ara, a qui toca (premi Carlos Arniches 1972), El cadàver (1998), Acte únic (2000) i Els anys del desig més ardent (2004) i, més assíduament la narrativa. Dins aquest gènere el preocupa la descripció de l’illa sotmesa al colonialisme turístic: A preu fet (1973), La guerra just acaba de començar (1974), Autòpsia a la matinada (1976, premi Ciutat de Palma 1975) i L’illa en calma (1984), a les quals seguiren els reculls de narracions Paisatges de sorra (1987; premi Joanot Martorell 1986), Necrològiques (1989; premi Ciutat de València 1988), Històries del desencís (1995), Corfú (1999), Un tango de Gardel en el gramòfon (2001) i Un viatge imaginari i altres narracions (2007), i les novel·les Estiu de foc (premi Valldaura 1997), L’amagatal l (1999), Núria i la glòria dels vençuts (2000), La ciutat del sol (2000), Estat d’excepció (2001), Corambé : el dietari de George Sand (2004), El darrer hivern de Chopin i George Sand (2004), Defalliment (2005), Damunt l’altura (2006), La conspiració (2007) i París 1793 (2008). També és autor d’una vasta producció poètica: Mestral (premi Ciutat de Benissa 1988), El cicle dels insectes (1992), Els poemes de l’horabaixa (1994, premi Grandalla 1993), Punt final (1995), L’obscura ànsia del cor (1996), Planisferi de mars i distàncies (1996), Record de Praga (2000), Llibre de pregàries (2000), Un violí en el crepuscle (2000), Revolta (2000), Perifèries (2001), Rituals (2001), Temps moderns-Homenatge al cinema (2003), Lletra de batalla (2004), El cant de la sibil·la (2006), Les ciutats imaginades (2006), Calendaris de sal (2006) i Naufagris lents (2008). En assaig destaquen: Cultura i antifranquisme (1984), No era això : memòria política de la transició (1991), L’antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (1994), Breviari contra els servils : dietari d’un escriptor en temps de la barbàrie (2002), Literatura mallorquina i compromís polític : homenatge a Josep M. Llompart (2003) i Cultura i transició a Mallorca (2006). Ha estat guanyador de nombrosos premi literaris, en els quals, a més dels ja citats, premi nacional de literatura Camilo José Cela.

Llegir més...