Estudià a la Universitat de València. Fou rector d’Alcanalí, canonge i rector del seminari de Terol, on es guanyà el respecte del mariscal Suchet. Membre de la junta suprema de govern de Terol contra els francesos, fou confirmat degà per Ferran VII el 1815. Bisbe de Còria (1824), arquebisbe de Burgos (1830) i de València (1832-35). Acceptà l’abolició de la llei sàlica i reconegué els drets hereditaris de la filla del rei, fet pel qual fou criticat pels carlins; malgrat això, manà als rectors l’obediència a Isabel II.