Consagrat bisbe de Palència, passà a ocupar l’arquebisbat de Mèxic (1766), on desenvolupà una gran activitat de formació del clergat, d’escriptor i d’editor. Traslladat a la seu de Toledo, fomentà els estudis històrics i litúrgics i treballà per la restauració i conservació del ritu mossàrab, del qual edità el Breviari. Publicà el SS.PP. Toletanorum quodquod extant opera (en tres volums, 1782-83). També edità el catecisme i els decrets del concili tridentí i una Collectio canonum Ecclesiae Hispanae (publicada pòstumament, el 1806), patrocinà l’edició de les obres d’Isidor de Sevilla. Excel·lí per la seva prodigalitat en les obres benèfiques, i ajudà Pius VI en els moments de la Revolució Francesa. Mort aquest, organitzà el conclave per a l’elecció de Pius VII. Un cop celebrat, restà a Roma, després de renunciar a l’arquebisbat de Toledo, i col·laborà activament amb el papa, a la cúria romana, en la reorganització dels estudis eclesiàstics.