i Jaume Lorés i Caballeria | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Lorés i Caballeria

literatura lit
Assagista i escriptor.
Barcelona, 1935 — Barcelona, 4 de desembre de 2002

Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia. Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” (fins el 1965). En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana: Problemes del nostre cristianisme (1966) i Ensayos de subteología secular (1969). Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica: Societat, cultura i pensament (1984), Catalunya política i socialisme (1984), La transició a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres (1985), etc. Creu de Sant Jordi (1995). Fou també un destacat articulista, sobretot a “La Vanguardia”, “El Observador”, i a l’“Avui”, i col·laborà també en programes radiofònics. En 1989-1998 fou director del Centre de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya.

Llegir més...