Especialitzat en el tractament de l' espai com a factor econòmic, donà un nou contingut a la teoria de la localització , així com al concepte de regió econòmica i als condicionants espacials de la divisió del treball i del comerç. En l’obra fonamental Die raumliche Ordnung der Wirtschaft (‘Ordenació espacial de l’economia’, 1940) elaborà un model teòric, en el qual, suposant que els recursos es distribueixin uniformement, les regions tindrien la forma d’hexàgon regular. Altres obres seves: Eine neue Theorie des internationalen Handels (‘Una nova teoria del comerç internacional’, 1939) i Um eine neue Transfertheorie (‘Sobre una nova teoria de les transaccions’, 1943).