Fou l’òrgan de combat del grup de La Revista Blanca, que tenia un caràcter majorment teòric i ideològic. Els principals redactors foren, a més d’Urales, Frederica Montseny, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo, Felipe Alaiz, etc. Féu, amb èxit, una violenta campanya contra els trentistes (en especial contra Ángel Pestaña i Emili Mira, per llur actuació davant l’aixecament de l’alt Llobregat, pel gener del 1932), i deixà de publicar-se quan es produí l’escissió dels Sindicats d’Oposició i es consolidà el domini anarquista en els òrgans directius de la CNT.