Participà en la guerra numantina (134-133 aC) i formà part del cercle hel·lenitzant dels Escipions. Escriví trenta llibres de Sàtires, dels quals només han pervingut 1.300 versos. Fou l’autèntic creador del gènere de la satura, o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius. Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hel·lenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre. Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà tots els homes del seu temps i uní a la polèmica politicomoralista la polèmica filosòfica i la literària. Influí la literatura llatina posterior (Horaci, Persi, Juvenal, etc).