i Agustina Bessa-Luís | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Agustina Bessa-Luís

SinònimMaria Agustina Ferreira Teixeira Bessa
Literatura
SinònimMaria Agustina Ferreira Teixeira Bessa
literatura lit
Nom amb què signava l’escriptora portuguesa Maria Agustina Ferreira Teixeira Bessa.
Vila Meã dã Amarante, Porto, 15 d’octubre de 1922 — Porto, 3 de juny de 2019

El 1948 publicà la primera novel·la, Mundo fechado, el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània. Amb la segona, A sibila (1954), una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic. Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX. Altres novel·les són Ternos guerreiros (1960), O manto (1961), O sermão do fogo (1963), la trilogia As relações humanas (1964-66, formada per Os quatro rios, A dança das espadas i Canção diante de uma porta fechada), A Biblia dos pobres (1967-70, en dues parts: Homens e mulheres, Prémio Nacional de novel·la i As categorias), A brusca (1971), As fúrias (1977), Fanny Owen (1979), O mosteiro (1980, premi del PEN Club de Portugal), Os meninos de ouro (1983, premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors), Ordens menores (1993, premi de la Crítica 1993), Um cão que sonha (1997), la trilogia O princípio da incerteza (Jóia de família, 2001, premi de novel·la de l’Associació Portuguesa d’Escriptors; A alma dos ricos, 2002, i Os espaços em branco, 2003) i A ronda da noite (2006). Escriví també teatre (O inseparável, 1958; A bela portuguesa, 1986; Estados eróticos imediatos de Søren Kierkegaard, 1992), diverses biografies (Santo Antonio, 1973; Florbela Espanca, 1979; Longos dias têm cem anos – Presença de Vieira da Silva, 1982; Martha Telles. O castelo onde irás e não voltarás, 1986) i cròniques de viatges, assaigs literaris i memòries (Embaixada a Calígula, 1961; Dostoievski e a peste emocional, 1981; O artista e o pensador como minoria social, 1982; “Menina e Moça” e a Teoria do inacabado, 1984; Aforismos, 1988; O livro de Agustina, 2002). La projecció de la seva obra s’ha vist reforçada per les adaptacions cinematogràfiques del realitzador Manoel de Oliveira de les novel·les Fanny Owen (Francisca, 1981), Vale abraão (1993), As terras do risco (O convento, 1995), O princípio da incerteza (2002) i A alma dor ricos (Espelho mágico, 2005), de l’obra teatral Party: Garden-Party dos Açores – Diálogos, i del conte A mãe de um rio (Inquietude, 1998). El conjunt de la seva obra ha estat reconeguda amb la Medalla del mèrit cultural (1993) i amb els premis Camões (2004) i Vergilio Ferreira (2004), entre d’altres.

Data de revisió: 
2019-06-03
Llegir més...