Membre del Cercle de Varsòvia, elaborà una lògica trivalent i, ensems amb Tarski, una lògica polivalent amb un nombre infinit de valors, alhora que estudià la història de la lògica, com és ara la dels estoics i la sil·logística aristotèlica. Escriví Über den Satz des Wiederspruchs bei Aristoteles (‘El principi de contradicció en Aristòtil’, 1910), Elements de lògica matemàtica (1929) i Observacions filosòfiques sobre els sistemes polivalents del càlcul proposicional (1930).