i Auguste Lumière | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Auguste Lumière

biologia biol i indústria indúst
Biòleg i industrial francès.
Besançon, 19 d’octubre de 1862 — Lió, 10 d’abril de 1954

Amb el seu germà Louis Lumière (Besançon 1864 — Bandol, Provença 1948), químic i industrial francès, fou l’inventor del cinematògraf ( cinematografia ). Tot i que tots dos treballaren en aquesta tasca, sembla que fou Louis el qui resolgué mecànicament el problema de la presa d’imatges en moviment i de llur projecció posterior damunt un llenç blanc (pantalla). Els aparells de filmació i de projecció construïts pels Lumière milloraren els sistemes usats fins aleshores per aconseguir la captació successiva d’imatges sobre pel·lícula fotogràfica i la posterior visió amb sensació de moviment. La primera projecció fou de caire privat (1894). L’any següent tingué lloc la primera sessió pública, al Grand Café de París, on, per tant, nasqué el cinema com a manifestació d’art i com a espectacle. Els primers films, realitzats pel mateix Louis, eren simples fragments de la vida quotidiana: La sortie des ouvriers de l’usine Lumière (1895), Arrivée du train à la Ciotat (1895) i, posteriorment, Ateliers de la Ciotat, Démolition d’un mur , etc. Aviat les produccions esdevingueren recreacions ingènues de la realitat; d’aquesta manera apareixia el film d’argument i el llenguatge cinematogràfic: Charcuterie mécanique, Chapeaux à transformation, L’arroseur arrosé.

Col·laboració: 
JLor
Llegir més...