De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa. S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi: celebrà quatre sínodes i un concili provincial. Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III. Participà en el tractat de pau de Deza (1361), i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III. El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor. Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78. El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem. Posseïa els llocs i castells de Borja, Mesoves, Tierga, Xarque, Sestrica i Noella.