i Jean Lurçat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jean Lurçat

L’aigua i el foc (1958), un dels deu tapissos de la sèrie El cant del món , de Jean Lurçat
© Fototeca.cat
pintura pint i indústria tèxtil tèxt
Tapisser i pintor.
Bruyères, Lorena, 1892 — Sant Pau de Vença, Provença, 1966

Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme. Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica. Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les il·lusions d’Ícar (1936), fou teixida a la manufactura de Gobelins. Instal·lat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en col·laboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna ( Apocalipsi, església d’Assy, 1948; El cant del món , 1957-63; etc). Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos països; a Catalunya, Josep Grau i Garriga, deixeble seu, ha encapçalat una important escola de nova tapisseria.

Llegir més...