Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS. Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge.
És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen: Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell (1962), El cervell de l’home i els seus processos psíquics (1963), Fonament de neuropsicologia (1973), Problemes bàsics de sociolingüística (1973) i Llenguatge i consciència (1979).