i Lusignan | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lusignan

genealogia geneal
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.

Té per genearca Hug I de Lusignan, dit el Munter, que vivia a l’inici del segle X. El seu fill Hug II de Lusignan, senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug. Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca. Hug VIII de Lusignan (mort el 1173), net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan (mort el 1219), el qual, com a comte de la Marca (pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde), era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània. El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la promesa Isabel d’Angulema per casar-s’hi; però, en morir Joan, Isabel es casà amb el fill d’Hug, Hug X de Lusignan (mort el 1248), i li aportà també el comtat d’Angulema. Llur fill Hug XI de Lusignan (mort el 1260) heretà de la seva muller, Violant de Dreux, el comtat de Perthierre; tots aquests feus es conservaren en la línia primogènita fins a la seva extinció, en el net del darrer, Guiu I de Lusignan (mort, sense fills, el 1308). Guiu de Lusignan (mort el 1194), també fill d’Hug VIII, anà a la tercera croada, i allí fou comte de Jafa i Ascalon, rei de Xipre (1192-94) i de Jerusalem (Guiu I de Jerusalem). El seu germà Amalric de Lusignan (mort el 1205) fou també rei de Xipre (Amalric I) i de Jerusalem (Amalric II), i fou succeït pel seu fill Hug I de Xipre (mort el 1218), que es casà amb la qui després fou reina Alícia I de Jerusalem. Ambdós regnes passaren a llur fill Enric I de Xipre (Enric II de Jerusalem), que fou pare del rei Hug II de Xipre (Hug I de Jerusalem) (mort el 1267), el qual fou l’últim representant d’aquesta línia reial. La successió passà al seu nebot Hug de Poitiers, o d’Antioquia, que hom també anomenà de Lusignan, i fou Hug III de Xipre (Hug II de Jerusalem), dit el Gran. Els seus descendents regnaren a Jerusalem fins el 1291, i només els restà la intitulació nominal, a Xipre fins el 1475 i a Armènia (Petita Armènia o Cilícia) durant alguns anys.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...