La ciutat antiga, fortificada, s’alça sobre un meandre, accessible només per l’W, que s’eleva a 70 m d’altitud sobre les profundes valls de l’Alzette i del Pétrusse. Des del 1947 ha augmentat en més de 14 000 h. L’expansió urbana moderna s’ha efectuat cap al S i W, per la vora dreta del Pétrusse, i resta connectada al nucli antic per mitjà de viaductes. A més de les funcions administratives, és un important centre comercial, financer i industrial (indústria mecànica, tèxtil, del tabac, alimentària i ceràmica). Centre d’ensenyament superior: Centre Universitaire de Luxembourg, fundat el 1969; és seu de l’Université Internationale de Sciences Comparées, fundada el 1957. És també un nus de comunicacions, i té aeroport internacional. Entre els seus monuments més destacats cal esmentar l’església de Saint Michel (s X), el Gran Palau Ducal (1573), la catedral de Notre-Dame (1613-21), l’ajuntament (1830-38), d’estil neoclàssic, el camí de la Corniche, amb casamates i fortificacions espanyoles del s XVII, etc. En un principi fou una torre romana, dita de Sigfrid des de l’any 963. El 1244 la comtessa de Luxemburg, Ermessenda, atorgà a la ciutat una gran autonomia —només abonà un cens fix—, que li fou abrogada (1443) per Felip III de Borgonya, com a represàlia per la resistència dels luxemburguesos. Fou ocupada per França (1684-97), Prússia (1815-67) i Alemanya (1914-18 i 1940-45). Seu de molts organismes internacionals, d’ençà de l’any 1952 és seu de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer i de la Comunitat Europea (secretariat del Consell d’Europa, Tribunal Europeu de Justícia).
Luxemburg. Església de Sant Joan.
© Fototeca.cat-Corel