i Rosa Luxemburg | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg, retrat vestida d’escolar
© Fototeca.cat
història hist i ciències polítiques polít
Dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d’origen jueu.
Zamość, Polònia, 5 de març de 1871 — Berlín, 15 de gener de 1919

Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya. A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política. S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin. Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa. A Sozialreform oder Revolution? (‘Reforma social o revolució?', 1899) combaté les tesis de Bernstein, i reprengué l’anàlisi econòmica a Die Akkumulation des Kapitals (‘L’acumulació del capital’, 1913), important estudi de la fase imperialista. Entre el 1915 i el 1918 estigué empresonada la major part del temps per fer agitació contra la guerra, cosa que no li impedí de continuar el seu treball teòric i d’organització. Fundà, amb K. Liebknecht, C. Zetkin i el seu company L. Jogiches, el Spartakusbund, nucli a partir del qual fou format el partit comunista alemany (1919). Defensora crítica de la revolució russa, polemitzà amb els bolxevics sobre la política agrària, sobre la qüestió nacional i sobre l’exercici de la democràcia. El 1919, tot i ésser-hi contrària, intervingué en la insurrecció de Berlín i, el 15 de gener, fou detinguda i executada sumàriament, així com K. Liebknecht.

Col·laboració: 
JVMG / R
Llegir més...