Obra cabdal de l’arquitectura del Regne Nou, la seva construcció és deguda a Amenofis III i a Ramsès II, que n'amplià la part davantera. Originalment era unit a Karnak per una via d’esfinxs, alguna de les quals encara es conserva. Hom hi celebrava la festa de l’Opet, en el decurs de la qual hi eren traslladades pel Nil, des de Karnak, les estàtues de la tríada tebana: Amon, Mut i Khonsú.
La part del temple construïda per Ramsès II comprèn un obelisc de 25 m (l’altre s’aixeca a la Place de la Concorde, a París), un gran piló o porta monumental (65 m de llarg) decorat amb relleus que representen la batalla de Ḳadeš contra els hittites, un pati (50 per 57 m) construït davant el piló d’Amenofis III i tres petites capelles consagrades a la tríada tebana.
Interior del temple de Luxor
© Fototeca.cat - Corel
Les construccions d’Amenofis, que vénen a continuació, consten d’un piló (26 m de llarg), d’una esplèndida columnata (52 m de llarg per 20 d’ample), d’un gran pati voltat per tres dels costats per una doble fila de columnes, la sala hipòstila, la primera i la segona avantcambres i el santuari de la barca d’Amon. A partir d’aquí comença la part, inaccessible al públic en època antiga, del santuari d’Amon, envoltat de cambres decorades de relleus pintats, en una de les quals es troba una escena de teogàmia.