i Ignacio de Luzán | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ignacio de Luzán

història hist
Escriptor i erudit.
Saragossa, 1702 — Madrid, 1754

D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis. Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època. A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París. Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica (Dei principii della morale), el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies (1737). L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia el 1728 (Raggionamenti sopra la poesia); comprèn estudis sobre la lírica, el drama i l’èpica. Ben fonamentada i rigorosa, intentà —influïda per Aristòtil— de posar ordre en els excessos de llibertat dels escriptors dels segle d’or i llurs imitadors.

Llegir més...