És situada entre el Pacífic, a l’E, i la mar de la Xina Meridional, a l’W, i separada de Taiwan, al N, per l’estret de Luzon. El N de l’illa és muntanyós, més elevat a la part central —on presenta un conjunt de muntanyes plegades, el massís central, orientades de N a S (muntanya de Pulog, 2 928 m)— que a la part oriental, amb la Sierra Madre (Cetaceo, 1 834 m); a la part occidental hi ha les muntanyes de Zambales. El S és format per un conjunt de penínsules: Batangas (al S) i Camarines (al SE). El clima és tropical, amb estació seca i fresca d’octubre a març; el monsó hi porta pluges la resta de l’any, sobretot a la part oriental. Al N, és freqüent l’huracà. Els rius principals són el Cagayan (350 km), al N, i el Pampanga (200 km), al centre, de cabal molt considerable. La població és constituïda per una gran varietat ètnica: pobles malais ocupen el centre, la costa occidental i la península de Camarines, els negres habiten al N, a les muntanyes hi ha petits grups indígenes dedicats a la caça i a l’agricultura més primitiva, i la resta és poblada per mestissos d’espanyols i malais i per habitants de raça xinesa. Les ciutats més importants són Manila, la capital, i Batangas, Cabanatuan i Tarlac, amb més de 100 000 h cadascuna. La riquesa econòmica es basa en els productes agrícoles (arròs, canya de sucre i tabac a la plana del Cagayan; nous, copra i cocos a les costes) i en la mineria (or, manganès, argent, ferro i crom). La indústria, localitzada a Manila, comprèn la transformació dels recursos naturals. La capital és, també, el primer centre comercial de l’illa.