i Isidor Macabich i Llobet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Isidor Macabich i Llobet

Historiografia    Cristianisme
història hist i història eclesiàstica hist ecl
Historiador i eclesiàstic.
Eivissa, 1883 — Barcelona, 1973

La seva família procedia de Croàcia. Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot. Canonge arxiver d’Eivissa per oposició (1913), fundà el Centre d’Acció Social i, el 1919, la Federació Catolicoagrària d’Eivissa. Interessat per la història, des del 1903 col·laborà en Los Archivos de Ibiza. El 1908 participà en el Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, a Barcelona, amb la ponència Es feudalisme a Eivissa (1909). Autor de monografies, com Santa María la Mayor (1916), Pityusas. Ciclo púnico (1931), Ebusus. Ciclo romano (1932) i Santa María. Ciclo cristiano (1934). El 1935 inicià una Historia de Ibiza en fascicles. Molts d’aquests treballs foren refosos i publicats dins la Historia de Ibiza (en quatre volums, 1966-67). També escriví poesies en la variant dialectal eivissenca, com Dialectals (1923), en català comú i en castellà. Féu reaparèixer el Diario de Ibiza (1903), i fundà i dirigí Nuestra Hoja (1929-30). Col·laborà en les publicacions El Debate, de Madrid, Hispania, Destino, Lluc, etc. El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxipreste.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...