i Maçanes | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Maçanes

Nom oficial del municipi deMassanes
Nom oficial del municipi deMassanes
Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi de la Selva, estès a l’esquerra de la Tordera.
Població: 
713 h
[2009]
Extensió: 
26 km2

Situació i presentació

Limita amb els municipis de Riudarenes (N), Maçanet de la Selva (E), Fogars de la Selva (S), Hostalric (SW) i Sant Feliu de Buixalleu (W).

Maçanes s’estén a l’esquerra de la Tordera i a la dreta del curs final de la riera de Santa Coloma (que en forma el límit oriental), fins poc abans de la confluència d’ambdues. El territori és molt accidentat i boscós, especialment al sector septentrional, on la serra de Clarà, de 200 a 300 m d’alçària, constitueix un petit llindar entre la serralada Litoral i la Prelitoral.

Comprèn el poble de Maçanes, cap del municipi, els veïnats de Cambrerol, Collformic, el Marqués i el Rieral, i les urbanitzacions de Riuclar, Sant Roc i Can Tià Camps.

La part S del terme era travessada per l’antic camí ral de Barcelona a Girona, traçat recordat per alguns antics hostals, com l’Hostal de la Figa o l’Hostal del Roure. Modernament ha estat desplaçat per la carretera C-35, que travessa un petit sector a l’extrem S, just abans de creuar la vila d’Hostalric, i que en aquest tram té una sortida a l’AP-7 que corre a la dreta de la Tordera. D’aquest punt també neix una carretera local que mena a Sils, on enllaça amb la carretera C-63 i, més enllà, amb l’N-II de Girona a Barcelona. També travessa el sector sud la línia de ferrocarril de Barcelona a Girona per Granollers, que poc després de creuar la riera de Santa Coloma, ja dins el terme de Maçanet de la Selva, forma l’estació de Maçanet-Maçanes dita l’Empalme (o l’Entroncament), on conflueix la línia de Barcelona a Girona per la costa.

Originalment el terme pertanyia a la demarcació de Montsoriu i al segle XIII fou assignat a la batllia de n'Orri dins l’administració dels dominis del vescomtat de Cabrera. Durant la guerra del Francès la població fou punt de concentració de les tropes franceses que preparaven el setge del castell d’Hostalric, que fortificaren el lloc.

La població i l'economia

La població (maçanencs) ha estat sempre molt reduïda. Conegué un augment notable al segle XVIII, quan passà de 209 h el 1718 a 510 el 1787, i arribà al punt més alt el 1860, amb 1 005 h. Des d’aleshores, anà davallant fins a 725 h el 1900. La primera meitat del segle XX la població es mantingué pràcticament estable (728 h el 1930 i 698 el 1950), fins la dècada de 1960, en que tornà a sofrir una forta davallada (618 h el 1960, 480 h el 1979 i 459 h el 1989). En l’última dècada del segle XX, la població experimentà una recuperació lleu (477 h el 1991 i 549 h el 2001) que continuà amb el nou segle (624 h el 2005).

En el sector primari destaca l’explotació del bosc, amb l’aprofitament de l’alzina surera, arbre predominant, i els planters de pollancres i plàtans, destinats a la fabricació de paper i a l’obtenció de fusta d’ús industrial. L’activitat agrícola, localitzada al sector més pla, es limita al conreu de farratge, ordi i civada. Destaca la cria de bestiar porcí i boví. Hi ha un petit polígon industrial situat al peu de la carretera C-35, al veïnat del Marqués, amb un seguit d’empreses pertanyents, la majoria, al sector tèxtil. Tant en l’aspecte comercial com en la sanitat i l’educació, Maçanes depén dels serveis de municipis veïns, principalment Santa Coloma de Farners.

El poble de Maçanes

El poble de Maçanes (131 h el 2005) es troba al centre del terme, a 164 m d’altitud. L’església parroquial de Sant Esteve, que s’alça en un extrem del petit grup de cases, fou refeta al segle XVII. Aquesta església havia estat possessió del monestir de Breda (el 1093 és esmentada en la donació a aquest monestir sota la forma Massanis , i torna a ser esmentada com a Masanis en una butlla de Luci III on ratifica les possessions de Breda). De l’edifici romànic originari en resta l’absis semicircular, amb un fris d’arcuacions llombardes a la paret externa. La festa més destacable del terme és la festa major, el primer cap de setmana d’agost.

Altres indrets del terme

Dins el terme, especialment al sector SW, proper al pla de Gaserans, abunden les masies, que no són gaire antigues; la majoria daten del segle XVIII i d’altres de mitjan segle XIX. Entre les més antigues destaquen els masos del Monnar, el Coll, el Ferran, el Garrumbau, el Martí, el Ferrer i Can Viader.

Al sud del poble de Maçanes hi ha el gran casal del mas de Quadres, un dels més importants, propietat d’una família de fabricants originària de Vic, ennoblida el 1900 per la reina regent Maria Cristina en la persona de Manuel de Quadras i Feliu amb el títol de baró de Quadres; té una notable església neogòtica obra de Puig i Cadafalch, beneïda el 1902 i dedicada a Santa Maria.Més a prop del poble, també al sud, hi ha l’ermita de Sant Roc, edifici de planta rectangular i d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, datable al segle XV, on es celebra una arrossada de germanor cada 11 de setembre, des del 1977.La major part dels masos del terme es troben agrupats en els veïnats de Collformic, (al SE del terme, entre la línia del ferrocarril i la riera de Santa Coloma), Cambrerol (a llevant del poble de Maçanes), el Marquès (al S del poble de Maçanes) i el Rieral, al NE del terme, a la dreta de la riera de Santa Coloma. El 2005, aquests veïnats sumaven 415 h. S'hi han construït diverses urbanitzacions com Sant Roc, Can Tià Camps i Riuclar.

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...