Comprèn la península de Macau, ocupada en la seva major part per la ciutat homònima, i les illes de Taipa, a la qual és comunicada per un pont, i Coloane. Les dues illes són unides per una escullera. La població, concentrada a la capital i la seva aglomeració, és majoritàriament xinesa, i una quarta part és portuguesa. L’únic centre habitat és la capital, Macau. L’activitat econòmica tradicional havia estat la pesca; actualment hom n'ha modernitzat les instal·lacions i ha pres un gran impuls l’aqüicultura. En la indústria tenen importància el tèxtil i l’electrònica. El sector terciari, però, és la principal font de riquesa (dues terceres parts de la població activa), i se sosté en el port i les especials condicions fiscals, que han permès crear una important plaça financera internacional, i en el turisme, alimentat sobretot per una puixant indústria del joc. El crim organitzat hi és un problema persistent.
Antiga colònia portuguesa d’ultramar, el 20 de desembre de 1999 fou retornada a la República Popular de la Xina, que hi establí un règim administratiu especial similar al de Hong Kong per un període de cinquanta anys, però amb menys concessions. El territori, que ha conservat l’estatut de port franc, disposa d’un govern autònom i una cambra legislativa, els membres dels quals resulten d’un sistema mixt de designació (elecció indirecta i elecció directa). Domini portuguès des del 1557, al segle XVIII fou el principal enclavament europeu de comerç amb la Xina. Al segle XIX decaigué amb la puixança de Hong Kong. Té estatut de territori especial des del 1976. El 1987 la República Popular de la Xina i Portugal pactaren els termes de devolució del territori, que tingué lloc el 1999.