i Macedònia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Macedònia

Regió de la península balcànica, entre Albània i Bulgària, compartida per Grècia i la Macedònia independent.
Població: 
2.033.964 h
[1991]
Extensió: 
59.890 km2

S'estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica. Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia. Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de la Republica de Macedònia.

La història

Bé que els macedonis foren considerats hel·lens per alguns historiadors grecs (Heròdot i Estrabó), la tradició grega clàssica els considerà estrangers (βάρβαροι) fins al s.IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia. Sobirans com Alexandre, Filhel·lè i Arquelau afavoriren l’assimilació hel·lènica i potenciaren la força armada. Després de Filip V i del seu fill Alexandre Magne, la situació perifèrica de Macedònia la convertí en una monarquia de segona fila enfront d’altres (la ptolemaica o la selèucida), sorgides de l’imperi d’Alexandre. Després de la batalla de Pidna (168 aC) els romans conqueriren definitivament Macedònia i la dividiren en quatre confederacions. August la convertí en província senatorial i més tard Dioclecià la tornà a dividir en dues províncies (Macedonia prima i Macedonia salutaris), pertanyents a les diòcesis Moesiarum. Envaïda pels pobles germànics i pels huns, se n'apoderaren finalment els eslaus. Possessió bizantina, passà (1204) als llatins, i els serbis en feren centre de la Gran Sèrbia, amb capital a Skopje (1336-55). En 11307-09 hi penetrà la Companyia Catalana (almogàver) encapçalada per Bernat de Rocafort, que intentà sense èxit d’apoderar-se de Cristòpolis (actual Kabala) i Tessalònica. Entre el 1371 i els primers decennis del s.XIX fou ocupada pels turcs. El congrés de Berlín (1878) trencà les aspiracions de l’exarcat de Bulgària (Bulgària) i fomentà l’aparició de grups combatens (ORIM) que toparen amb les pretensions sèrbies i finalment donà lloc a les guerres balcàniques (1912-13), que culminaren en la partició de Macedònia entre Grècia, Sèrbia i Bulgària. Aquest darrer estat encara perdé territoris a Macedònia (tractat de Neuilly) i per aquest motiu féu costat a l’Eix el 1941. Després del 1945, aquesta divisió perdurà i donà lloc a desenvolupaments diversos en cadascun dels estats. Així, el caràcter federal de la lugoslàvia socialista afavorí el reconeixement i fins i tot la potenciació de la personalitat pròpia de Macedònia, mentre que a Grècia i Bulgària hom aplicà una política centralista. Amb la dissolució de Iugoslàvia el 1991, la república federada de Macedònia es declarà independent (Macedònia).

Col·laboració: 
TMT
Llegir més...