Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana. Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova (1705) amb les potències aliades.
Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc (1705) i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers.
El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries.
Abandonada Catalunya pels seus aliats, continuà la resistència. En arribar a Vic el general borbònic Bracamonte, l’agost del 1713, malgrat la seva promesa d’amnistia, Macià continuà lluitant a la muntanya durant uns quants dies i, després, llicencià les tropes. Es refugià aleshores al seu predi de mas Colom (Roda de Ter), però fou denunciat, detingut i penjat sense procés a Vic, el 1713.
La notícia de la seva execució causà una forta impressió i tingué de seguida un gran ressò popular, que quedà recollit en el cançoner català. Fou molt divulgada la balada En Bac de Roda, recollida per Manuel Milà i Fontanals en el seu Romancerillo catalán (1882), on es narra amb punyent dramatisme la presa, el suplici i la mort del dirigent austriacista. El tema fou reprès literàriament durant el romanticisme, com en el drama històric Bac de Roda de Francesc Pelai Briz (1868).