i Joan Macip i Navarro | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Macip i Navarro

Nom amb què és conegutJoan de Joanes
Pintura
Nom amb què és conegutJoan de Joanes
Joan Macip i Navarro
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor.
València, 1510? — Bocairent, Vall d'Albaida, 1579

Dit Joan de Joanes. El més cèlebre de la família Macip. Hom té poques notícies de la seva vida. Degué formar-se al taller del seu pare, Vicent Macip, amb qui sens dubte col·laborà. Els seus anys de maduresa potser féu un viatge a Roma: ho fa suposar el coneixement que tingué de l’art de Rafael, el qual ell segueix en moltes de les seves obres. Ja en la seva joventut havia après l'sfumato leonardesc, possiblement a través de l’obra de Yáñez i Llanos. Sembla diferenciar-se del pare en la major dolcesa concedida a l’expressió dels seus personatges i en la seva menor precisió formal, bo i preferint els sfumati i les veladures al to fort i escultòric del seu pare. El colorit de les seves obres és també més lluminós i clar, fonent-se fins a formar els típics tornassols del manierisme. Reaccionà contra els efectes de la perspectiva arquitectònica propis de principi del segle i del gust del seu pare, mentre que en el paisatge continuava essent profundament classicista, però més allunyat de la narrativa d’arrel quatrecentista pròpia de Vicent Macip. Hom li ha retret ineptitud per al patetisme, dibuix docte i insípid i colors clars i sense profunditat. Malgrat tot, fou —i continua essent— un dels pintors més populars, i a ell es deu la creació de temes religiosos molt afortunats en la pintura hispànica: el Jesús eucarístic, la Mare de Déu de la Llet, la Sagrada Família i, sobretot, la Immaculada Concepció segons la visió del pare Alberra (verge adolescent vestida de blanc i blau, coronada per la Santíssima Trinitat i voltada dels símbols de les lletanies). Les seves obres principals són les taules de Sant Eloi (església de Sant Martí), els retaules del gremi de paraires (església de Sant Nicolau), Les esposalles místiques del venerable Joan B.Anyes i l'Assumpció de la Mare de Déu (Museu de Belles Arts), la Immaculada (església de la Companyia), la Cena (catedral), les taules del cicle de Sant Esteve (que passaren de la parròquia valenciana d’aquest sant al Palacio Real de Madrid —per decisió de Carles IV—, i després al Museo del Prado), el retaule de l’església de la Font de la Figuera, el de l’església d’Onda, etc. A la seva mort, el taller fou continuat pel seu fill Vicent Joan Macip (mort aproximadament el 1609) i la seva filla Margarida Joanes (morta el 1613). Altres deixebles foren fra Nicolau Borràs, Gaspar Requena, Pere Rubiales i els dos germans Llorenç.

Col·laboració: 
JFI
Llegir més...