i David-John Mackay Goodchild | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

David-John Mackay Goodchild

arquitectura arquit
Arquitecte d’origen anglès.
Eastbourne, Sussex, 1933 — Barcelona, Barcelonès, 12 de novembre de 2014

Titulat a Londres el 1958, l’any següent s'instal·là a Barcelona, on es graduà el 1966. S’integrà a l’equip d’arquitectes barceloní MBM, format per Oriol Bohigas i Josep M. Martorell i Codina, amb els quals compartí la paternitat de la seva obra des del 1962. De les seves realitzacions cal esmentar el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona, les escoles Garbí (1965) i Thau (1974), la Mansana Mollet (1987), l’hotel Melià de Puerto Vallarta (Mèxic, 1990), els habitatges Kochstrasse de Berlín (1992), la nova seu de la UGT a Barcelona (2008), l’Illa Escorial de Barcelona (2009), la Torre Blanca (l’Hospitalet de Llobregat, 2010), la Casa dels Xuklis (Barcelona, 2010), el Tecnocampus de Mataró (2011), la nova seu del grup editorial RBA (Barcelona, 2011), la Nova Estació Central i de l'Àrea Pasubio de Parma (Itàlia) i el Disseny Hub Barcelona (2013). Des del 2003 encapçalà el projecte de renovació urbanística de la ciutat de Plymouth (Devon, Anglaterra).

Preocupat per problemes teòrics i d’història de l’arquitectura —especialment del Modernisme català—, col·laborà en diverses publicacions, com Cuadernos de Arquitectura, Serra d’Or i Arquitecturas bis. Donà a conèixer, a Architectural Review, de Londres, l’obra de Francesc Berenguer (1964). Publicà Contradictions in Living Environement (1971), Wohnungsbau im Wandel (1977), The Modern House (1984) i Modern Architecture in Barcelona (1985). Exposà la seva visió de l'arquitectura en On life and Architecture (2013). Fou professor invitat a L’ETSAB i a diverses escoles nord-americanes.

Data de revisió: 
2014-11-13
Llegir més...