i Pascual Madoz Ibáñez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pascual Madoz Ibáñez

Pascual Madoz pintat per José Nin
© Fototeca.cat
història del dret hist dr
Advocat.
Pamplona, 17 de maig de 1806 — Gènova, 13 de desembre de 1870

Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23. Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans. Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell. Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos. El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona: afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes col·lectius del bienni. Diputat a les corts constituents, president de les mateixes corts i ministre de finances, propulsà des del ministeri la llei de desamortització del maig del 1855. Fou un dels diputats a corts que resistí el canvi de govern que, pel juliol del 1856, portà O'Donnell al poder. Després de la revolució del 1868, fou governador civil de Madrid. Elegit com a membre de la comissió que anà a Florència a oferir la corona d’Espanya a Amadeu I, morí en el viatge. És considerat un dels capdavanters de l’estadística a Espanya. És autor d’una traducció, ampliada, de l'stadística de España (1835), de Moreau de Jonnès, i del famós Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-50).

Col·laboració: 
CMa
Data de revisió: 
2015-02-16
Llegir més...