Fou redactor de La Publicidad, La Lucha, El Día Gráfico, La Noche i L’Esquella de la Torratxa i corresponsal d'El Sol de Madrid. Secretari de Lluís Companys i de Carles Esplà, visqué a fons la bohèmia del teatre i dels barris baixos. Les seves obres són reportatges o testimonis novel·lats, sobretot de les vagues, els atemptats i la política del període 1918-31: Sangre en Atarazanas —on llançà el nom del Barri Xino— (sd), Els exiliats de la Dictadura (1930), Ocho meses y un día en el gobierno civil de Barcelona (1932), 14 de abril. Novela-reportaje (1934). També publicà El conspirador sentimental, Film de la república comunista libertaria (1932), Constitución agraria de España (1933), La Guinea incógnita (Vergüenza y escándalo colonial) (1933), Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942), etc., i, en teatre, la farsa El mal que pot fer una dona, Ell, ella i un cafè romàntic i Nou mil pessetes. Exiliat, s’establí a l’Argentina, on col·laborà a la revista Catalunya.