Francesca Madriguera i Rodon

(Igualada, Anoia, 15 de setembre de 1900 — Montevideo, 11 de febrer de 1965)

Pianista i compositora.

Germana del compositor Enric Madriguera. Estudià amb E. Granados i amb F. Marshall. Feu el primer concert als cinc anys. La seva presentació d’obres pròpies el 1911 al Palau de la Música Catalana tingué molt èxit. Debutà el 1913 al Royal Albert Hall de Londres, amb un concert dedicat a la cantant Maria Barrientos. Un any més tard, tocà amb l’Orfeó Català a París i a Londres. Marxà als EUA, on residí una temporada (1915-19), allà hi feu alguns concerts i també a diversos països llatinoamericans. De la seva obra d’aquesta etapa, cal esmentar les composicions L’aplec de l’ermita, Capvespre d’estiu i Enyorant la meva terra, per cant i piano. Anà a l’Uruguai, on fixà la seva residència a Montevideo. El 1920 es casà amb Arturo Puig, diputat i director del diari La Democracia de Montevideo, i aleshores abandonà la vida musical activa. El 1933, en restar vídua, reprengué l’activitat musical; reaparegué a Barcelona, com a solista, amb l’Orquestra Pau Casals. Posteriorment, feu concerts per a l’Asociación Wagneriana de Buenos Aires. El 1936 es tornà a casar amb el guitarrista Andrés Segovia. L’any 1953 tornà a actuar al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Municipal, sota la direcció d’E. Toldrà. També és autora d’altres cançons i peces per a piano, entre les quals cal subratllar Non-non, La boda india, El canto del grillo, Pastoral, Atalaya, Serenata aragonesa, entre d’altres.