i el Maestrat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

el Maestrat

Alt Maestrat    Baix Maestrat
Regió històrica del NE del País Valencià, que comprèn les comarques de l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat, i —des del punt de vista històric— també una part de la Plana Alta i de l'Alcalatén .

L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial. Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa (1 831 m alt.). Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paral·leles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba. La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la vall d’Alcalà de Xivert. La població es concentra al litoral, industrial i turístic, mentre l’interior es despobla lentament, especialment els nombrosos masos, fins a arribar a densitats de 10-15 h/km2 i àdhuc inferiors. El nom, i la unitat històrica del territori, procedeix de la jurisdicció que hi tenia el mestre de l’orde militar de Montesa, territori que constituïa la cambra magistral. Ja el 1237 el mestre de l’orde de l’Hospital Hug de Fullalquer en prengué possessió parcial (Cervera i els llocs de la seva batllia), en virtut de donacions reials anteriors a la conquesta. Per donacions successives, els templers reberen també una part del territori (el 1294 Jaume II els donà el castell de Peníscola, amb Vinaròs i Benicarló, i en altres concessions reberen Alcalà de Xivert, Culla, Ares, Benassal i les Coves de Vinromà). Amb l’extinció dels templers (1317), aquests territoris i els dels hospitalers passaren a l’orde de Montesa, fundat de poc, del qual constituïren la cambra magistral, i el gran mestre fixà la seva residència a Sant Mateu, que esdevingué, així, la capital jurídica i militar del Maestrat. El nucli central del territori era la batllia de Cervera, que comprenia, a més de Sant Mateu i Cervera, els llocs de Traiguera, Sant Jordi, Xert, Canet, Rossell i Càlig. La resta era organitzada en tinences: la de Culla (anomenada també setena), de Benassal, d’Ares, de les Coves, de Vinaròs i Benicarló, d’Alcalà de Xivert i de Vilafamés. Peníscola canvià diverses vegades de mans, entre l’orde i la corona. La jurisdicció directa de l’orde sobre el Maestrat acabà el 1592, quan Felip II incorporà els seus béns a la corona. Hom ha estès de vegades, abusivament, el nom de Maestrat als Ports de Morella i fins a comarques aragoneses veïnes, seguint una demarcació militar carlina que hi establí el general Cabrera, contra tota raó històrica.

Col·laboració: 
JFMi
Llegir més...