Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia. La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães
, és situada a la constel·lació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9
masses solars i sembla que és una galàxia
espiral barrada en formació. La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães
, és situada a la constel·lació del Tucà i a una distància de 140 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 3° i la magnitud aparent és 2,8 i l’absoluta -17,6. Els estels dels núvols de Magalhães tenen llurs magnituds compreses entre la novena i la divuitena, i mentre que la majoria dels estels del Gran Núvol pertanyen a la població I, els del Petit Núvol es distribueixen a parts iguals entre les poblacions I i II. Hom ha observat també algunes nebuloses brillants a l’interior d’aquestes galàxies, especialment la del Gran Núvol, dins el qual hom troba la nebulosa dita de la Taràntula
, que és la més gran i la més brillant que hom coneix i que conté un cúmul estel·lar molt important, per la quantitat i la brillantor dels seus components. Hom detecta també, principalment, dins el Gran Núvol, una gran quantitat de gasos i de pols interestel·lar en forma de nebuloses fosques. La característica més coneguda dels núvols de Magalhães és, però, que contenen més de 3 000 cefeides, amb una abundància relativa superior a la que presenta la Via Làctia. De l’estudi d’aquests cefeides Henrietta Leavitt deduí la relació dita del període-lluminositat
( cefeida
).
Els núvols de Magalhães
© Corel