Fou professor de medicina al Collège de France. Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire. Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cel·lular. Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general. De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie (1816) i Journal de physiologie expérimentale (1821-31).