i Magna Grècia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Magna Grècia

història hist
Nom donat, ja a partir del s. II aC, al conjunt de ciutats gregues del sud d’Itàlia.

Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels s. VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment. Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes; talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’Itàlia o a les regions occidentals de la Mediterrània. Amb tot, encara avui l’origen d’aquestes ciutats resta obscur, i tampoc no és possible de precisar, en moltes, quins foren els primers colonitzadors. Hom sap que els més actius foren els de Calcis (Cumes, Règion) i els aqueus del Peloponès (Síbaris, Crotona, Metapont); també hi participaren uns altres pobles (els espartans a Tàrent, els locres a Locres, etc), que en les regions on s’establiren trobaren uns altres pobladors, diferents d’estirp i de llengua. Metapont fou, segons la tradició, la més antiga de les fundacions, però alguns crítics moderns no accepten l’autenticitat d’aquesta dada i consideren que és Cumes la més antiga. Al seu costat hom troba les altres ciutats (Caulònia, Crotona, Locres, Síbaris, Paestum, Siri, Elea, Tàrent, etc) i les colònies dòriques de Sicília (Mègara, Siracusa). D’entre elles, Tàrent i Síbaris foren les que més aviat aconseguiren una esplendor notable (s. VII i VI aC). A partir del s. V aC, totes hagueren d’afrontar les diverses escomeses dels pobles veïns, i s’organitzaren en una lliga (lliga italiota), alhora que cercaren l’ajut de la pàtria; però les expedicions trameses des de Grècia foren inútils i, bé que els tarentins sol·licitaren l’aliança d’altres pobles i aliats (Pirros), a partir del s. III aC passaren ja a formar part de Roma. La civilització grecohel·lenística de la Magna Grècia contribuí a la història dels pobles itàlics i influí decisivament sobre la cultura romana, a la qual aportà figures notables (Livi Andrònic). Molt importants foren els moviments politicoreligiosos que avivaren l’orfisme i les creences populars. Com a reacció, sorgiren el pitagorisme i altres sistemes filosòfics, entre els quals cal consignar el de l’escola eleàtica, representada per la figura, cabdal, de Parmènides. Moltes de les colònies, com a reflex de llur brillant desenvolupament, encunyaren moneda pròpia i, en el terreny artístic, bastiren edificis i temples d’una gran bellesa, amb predomini general de l’ordre dòric, sobretot a Paestum, Selinunt i Agrigent.

Col·laboració: 
AES
Llegir més...