i René Magritte | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

René Magritte

Els graons de l’estiu (1938), pintura de René Magritte
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor belga.
Lessines, Hainaut, 21 de novembre de 1898 — Brussel·les, 15 d’agost de 1967

De formació acadèmica (Brussel·les, 1916-18), rebé les influències del cubisme i del futurisme (1923), particularment de G.De Chirico. Amb un grup de companys belgues, entre ells el músic E.L.T.Mesens, formà el grup belga surrealista. L’any 1926, a París, prengué contacte amb el surrealisme francès per mitjà de L.Aragon, i es lliurà de ple a la pintura a partir del 1927. Fou un dels primers pintors plenament surrealistes. A través d’una tècnica realista i acadèmica, cercà la identitat dels objectes mitjançant llurs formes convencionals per les quals són designats en la vida quotidiana, i simbolitzà i expressà per mitjà de la plàstica el que els poetes surrealistes havien fet per mitjà de les paraules. Cercà la realitat, la subvertí i produí efectes pertorbadors i inquietants amb les seves imatges inconscients, tot revelant l’arbitrarietat més absoluta; es preocupà també pels efectes formals, pel format, que tendeix a la monumentalitat, i pels efectes rítmics de la composició: Els senyals de la nit (1926), L’home del diari (Tate Gallery, Londres; 1927), L’ús de la paraula (1928-29), La ciutat dels somnis (col·lecció particular, París; 1930), La còlera dels déus (1960).

Col·laboració: 
EBC
Llegir més...