Ha conreat el teatre i la narrativa en una modalitat propera al costumisme. A partir de Mariaagélas (1975) i sobretot quan començà a publicar les seves novel·les a França, com La Sagouïne (1976) i Les Cordes-de-Bois (1977), es féu conèixer fora del seu país, especialment per la força expressiva i la vivesa dels seu francès canadenc. Es consagrà definitivament amb Pélagie-la-Charrette (1979, premi Goncourt), La gribouille (1982) i Crache à pic (1984).