i Maimònides | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maimònides

SinònimMošé ben Maymun
SinònimMošé ben Maymun
filosofia filos, història de la medicina hist med i judaisme jud
Nom amb què és conegut en la tradició europea el filòsof, metge i talmudista hebreu Mosĕ ben Maimon, anomenat Rambam en el judaisme i Abū Imram Mūsà ibn Maymūn en la literatura àrab.
Còrdova, 30 de març de 1135 — Al-Fusṭāṭ, Egipte, 13 de desembre de 1204

S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade; residí a Fes (1160), a Palestina (1165) i a Egipte (el Caire), on fou el cap de les comunitats jueves. Ultra la seva vasta producció mèdica (tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc., o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna) i científica (com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur), es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn (‘Guia dels perplexos’, 1190; traducció hebrea: Moré Něbukim), que constitueix l’obra teològica més completa del judaisme rabínic, encaminada a resoldre l’aparent contradicció entre filosofia i religió; titllada de racionalista pel judaisme ortodox, desencadenà fortes controvèrsies —sobretot a la península Ibèrica i a Provença (s. XIII i XIV)— i influí notablement, a través de la seva versió llatina (Dux neutrorum sive dubitorum), en l’escolàstica (Albert Magne i Tomàs d’Aquino). Com a talmudista escriví Kitāb al-siraǧ (‘Llibre de l’elucidació’, 1168), comentari a la Mišnà, i la codificació jurídica del Talmud Mišné Torà (en àrab, Yad ha-hazaqà, ‘La mà forta’, 1180).

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...