i Maine | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maine

Estat dels EUA, a Nova Anglaterra, situat a l’extrem nord-oriental del país, fronterer, al N, amb el Canadà, a l’E amb l’Atlàntic, i al SW amb l’estat de Nou Hampshire.
Població: 
1.243.316 h
[est 1996]
Extensió: 
86.156 km2

La capital és Augusta (21 325 h [1990]). S'estén sobre un peneplà que, inclinat de NW a SE, presenta al NE relleus que assoleixen els 1 000 m, amb una morfologia glacial que ha deixat nombrosos llacs, com el de Moosehead, Chamberlain i Chesuncook. La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Saint John, Penobscot, Kennebec, Androscoggin i Saco i llurs afluents, que són rius de curs ràpid. La costa és retallada, amb formació d’estuaris que abriguen els ports. El clima és bastant fred (-7°C de temperatura mitjana hivernal). La població, gairebé en la seva totalitat blanca i menys de la meitat urbana, ha crescut només un 35% entre el 1950 i el 1995. La ciutat més gran és Portland, amb uns 60 000 h. Els recursos principals provenen del sector primari. El conreu més important són les patates; hom hi conrea també blat de moro, llegums, pomes i plantes farratgeres. La ramaderia ocupa també un lloc destacat, especialment la bovina. Hom hi talla fusta en abundància (l’extensió dels boscs ocupa un 80% de la superfície de l’estat). Hi ha indústries papereres, tèxtils, alimentàries (derivats de la llet). Les activitats pesqueres es concentren a Portland. Les seves costes foren explorades per Champlain (1604-05), i la companyia anglesa de Plymouth (1607) en començà la colonització. Annexada a Massachusetts el 1658, el 1820 esdevingué el vint-i-tresè estat de la Unió. El tractat Webster-Ashburton del 1842 posà fi a la controvèrsia sobre la frontera de l’estat entre els EUA i el Canadà. Feu tradicional del partit republicà, Maine fou el primer estat nord-americà que establí la llei seca.

Llegir més...