Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs. Alcalde de Mataró (1979-82), fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia (1985-86). El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’Àrea de Telecomunicacions i Informàtica, i participà en l’elaboració dels informes Delors (1989) i Bangemann (1994). Membre del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92, fou president del Consell Empresarial del l’Institut Català de Tecnologia (ICT). És autor de llibres sobre economia, política i mitjans de comunicació: Xips, cables i poder (1997), No m'ho crec! (2009), Després de tocar fons. Viure i treballar després de la crisi (2010) i El món que ve...ja el tenim aquí (2013) i de nombrosos articles sobre la societat de la informació. Especialitzat en noves tecnologies, el 1999 fou nomenat president d’un grup d’experts encarregat d’avaluar la política científica i tecnològica de la Unió Europea. Del 2004 al 2008 fou director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, on afrontà el projecte de la futura televisió digital que culmina amb l'aprovació d'una nova llei reguladora de l'ens, que passà a denominar-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Articulista, entre d'altres, als diaris El Pais i Ara, l'octubre del 2017 comunicà la baixa al PSC per les discrepàncies amb l'estratègia oficial del partit respecte al moviment independentista català.